Aquesta setmana l'hem dedicada per estudiar el maquinari TIC, fent referència a diferents tipus d'aparells que podem utilitzar a l'aula centrant-se en dos: la tauleta tàctil i les pissarres digitals (PD i PDI). Hem analitzat les característiques de cadascun dels aparells, els diferents models així com els avantatges i inconvenients del seu ús a l'aula.
Abans de seguir endavant, m'agradaria expressar la meua valoració sobre la pissarra digital interactiva. Vaig tindre la possibilitat d'utilitzar-la durant les pràctiques de mestra que vaig realitzar a un col·legi de Burgos. Aquesta aula, gràcies a l'espenta de la mestra, tenia molt present les TIC i em va servir tant per a conèixer les aplicacions pràctiques que em podien oferir, així com el seu funcionament. Cada xiquet disposava d'un mini portàtil en el que feien activitats i treballs que, posteriorment, muntaven a una red escolar que tenia l'escola distribuïda per nivells educatius i matèries; a la qual podien accedir tots els alumnes. Molt interessant la proposta de treball, la veritat. Vaig gaudir molt. Amb la PDI vam poder escriure, esborrar i utilitzar diferents colors; recuperàvem documents elaborats en sessions anteriors, adornàvem les explicacions amb les moltes eines que ofereix el programari de la PDI, etc.
Vos mostre la distribució de la classe on vaig fer les pràctiques:
Les TIC cada volta estan més integrades en la nostra societat, fins a arribar al punt que sentim com imprescindible l’ús del mòbil, Internet, televisió.... Aquesta nova realitat que ha modificat tant la nostra societat és necessari que s’incloga en la realitat educativa, ja que un dels principals objectius de l’escola, és integrar l’alumnat al seu entorn i que siga capaç d’adaptar-se a qualsevol canvi que es produeix al seu voltant.
En l’escola, incorporar les TIC comporta canvis a molts nivells: físic, de política educativa, en l’àmbit administratiu, metodologies de treball o fins i tot, el vocabulari que s’usa.
L’objectiu principal és integrar les TIC a l’aula i aconseguir que siga una eina més de treball, no que signifique per als alumnes un premi per haver tingut una bona conducta o haver acabat correctament els exercicis. L’escola ha d’ensenyar a “aprendre a aprendre” i una eina més per fer-ho són les noves tecnologies.
Crec que és un punt a tindre molt en compte el fet d’integrar les TIC a l’aula d’una manera adequada i evitant que els xiquets utilitzen els ordinadors com un reforç positiu com que han tingut un bon comportament o la feina l’han realitzada molt bé.
Per si mateix, les TIC constitueixen un estímul per aprendre, per tant és una eina que podem utilitzar molt sovint i en totes les àrees. Però pense que a l’escola, entre altres aspectes a potenciar, un molt important és la relació entre iguals i, si no s’utilitzen correctament les TIC, podem afavorir que els xiquets es relacionen menys entre ells perquè prefereixen jugar a l’ordinador, els videojocs etc. Tanmateix, sí que pot ser un òrgan fonamental per millorar la comunicació entre les famílies i entre les escoles, ja que és un mitjà de comunicació ràpid, i per exemple molts pares, sí que poden consultar el correu diàriament, però per qüestió de feina no poden anar a la tutoria del mestre.
Un dels objectius de l’escola és aconseguir un desenvolupament integral de tots els seus alumnes, i una àrea, és el control que tenen cap a les TIC, però també cal recordar que hem de transmetre la cultura del seu entorn, i que moltes voltes, un excés de tecnologia com pot ser l’ús de videojocs de forma excessiva evita aquest contacte i l’oblit de molts jocs tradicionals, menys contacte en els llibres a l’hora de buscar informació per fer un treball....
Òbviament, incorporar les TIC l’escola comporta un canvi físic perquè s’ha de tindre el material (i sobretot fer-lo gastar), utilitzar una aula com a aula d’informàtica....cosa que a voltes no és gens fàcil degut a què hi ha molt d’alumnat i pocs centres, aleshores, les aules lliures són molt poques. Encara que actualment, la majoria dels centres (si no tots) ja tenen una aula destinada com a aula d’informàtica. Un altre canvi que comporta és que tots els mestres siguen conscients que cal integrar les TIC a les aules i que a l’hora d'establir els objectius de cicle hi haja algun company que pose més interés en utilitzar més les TIC dins l’aula, puguen discriminar quins programes són més adequats... i aquest interès per les TIC per part del professorat no ens el garanteix ningú, així que crec que sí que s’haurien de posar més mitjans per tal d’aconseguir un nivell mínim de control de les TIC per part dels alumnes com per exemple fer cursets, presentar diversos programes...
Les TIC s’han introduït en la societat a una velocitat de vertigen i, com que qualsevol model educatiu ha de partir de la mateixa societat on es desenvolupa, no és gens estrany que, per fi, les TIC s’utilitzen en tot l’abast de les seues possibilitats dins del camp de l’ensenyament. Era qüestió de temps, la nova societat és una societat globalitzada que gira al voltant de la necessitat humana de comunicar-se i informar-se, la qual cosa la converteix en una societat d’aprenentatge continu.
