Per una part pense que la seua utilització pot oferir una amplia gamma d'efectes positius per a contribuir més activament el desenvolupament dels estudiants, sempre i que es faça un ús adequat i controlat pel mestre. D'aquesta manera, es tracta d'una eina molt eficaç per a l’educació, atès que millora la implicació dels joves i porta els continguts a un dispositiu que usen constantment.
Els smartphones, igual que els ordinadors, ens obrin la porta a un món infinit de coneixement i informació, tant via aplicacions (o “apps”) com via Internet. Ara bé, a diferència dels portàtils, els mòbils són una eina que podem aprofitar més, sobretot a causa de la seva agilitat; són dispositius que portem sempre damunt, que ocupen poc espai a la taula i preparats per ser consultats.
Per tant, no estic defensant la substitució del llapis iel paper per llibres digitals u ordinadors, sinó que considere que els smartphones han de servir de complement als mitjans més clàssics.Per exemple, podem consultar enciclopèdies i diccionaris a classe mitjançant una app específica. A més, les noves tecnologies ens aporten una visió complementària al llibre de text.
Per altra part, estic d'acord en que cal restringir l'ús del mòbil als centres escolars relacionant aquesta restricció amb el respecte de les normes de convivència, ja que el mòbil podria suposar una distracció més durant les classes i un nou objecte a controlar per part del mestre.
El nostre objectiu és: que l’alumne siga prou madur per saber què pot i què no pot fer, i penalitzar sols el mal ús.
Alguns dels avantatges que aquestes eines ens poden proporcionar són:
Els mòbils poden ajudar als nostres alumnes a millorar les seues capacitats per llegir, escriure i calcular.
Pot ser utilitzat per incentivar experiències d'aprenentatge independents o grupals (amb cooperació amb altres col·legis)
Ajuda als estudiants a identificar les àrees on necessiten ajuda.
Els docents, podem enviar recordatoris als nostres alumnes sobre terminis d'activitats.
Involucra a estudiants degut a que al nàixer en una societat 2.0 la familiaritat amb la tecnologia manté els seus nivells d'interès.
Enriqueix, anima i brinda varietat a les lliçons.
Proporciona sovint activitats interdisciplinàries.
Utilizació d'aplicacions educatives per als mòbils (Google Play Store for Education --> Podem trobar més informació en AQUESTA PÀGINA)
Què penseu? Espere les vostres suggerències! Passeu una bona setmana companys.
Aquesta setmana hem iniciat el Tema 3: "Comunicació a Internet", i com el seu títol indica, hem tractat la comunicació interpersonal mitjançant les xarxes socials.
Una vegada vaig llegir els epígrafs de l'apartat "Escenari", vaig comensar amb la tasca 1. Doncs bé, aquesta consistia en participar al fòrum del Campus Virtual de la Universitat D'Alacant, debatint amb els nostres company sobre dos qüestions:
Els avantatges i els inconvenients que suposen les xarxes socials a l'ensenyament. Per a documentar-se sobre aquesta qüestió, vam llegir la "Guia per a xarxes socials".
L'ús que cadascú fa de les xarxes socials, així com obtindre informació valiosa sobre experiències personals.
Encara i que els debats continuen oberts i cada dia podem trobar una gran quantitat d'informació, hem compartit opinions molt semblants. Com ja he assenyalat en el debat, jo crec que el problema radica, en què entenem i hem entès fins avui per ensenyar i aprendre i quin tipus de competències són les necessàries per a donar resposta a les demandes i necessitats de la nostra societat actual. Ací es on família i escola tenen també una nova oportunitat de treballar conjuntament en profunda corresponsabilitat educativa, escoltant atentament i dialogant amb els xiquets, explorant els reptes i possibilitats, així com els límits i les amenaces que ofereixen els diferents aspectes culturals i polítics de la nostra societat tan plural, tecnològica, imprevisible, canviant i contradictòria.
Les noves tecnologies poden ser el millor pretext per a innovar a l`aula, per a provocar canvis organitzatius i obrir l`escola a la comunitat. Seria una negligència per part nostra perdre l`oportunitat que tenim que promoure una veritable transformació educativa on la tecnologia té un paper de suport i motivació a l`aprenentatge.
A més, ens hem posat d'acord amb els riscos que presenten aquestes xarxes si no fem un ús correcte d'aquestes eines.
Per a conéixer alguna de les xarxes socials plantejades en l'escenari, he navegat per Edmodo.
Edmodo és una xarxa social educativa. Hi ha dos rols possibles, el de professor i el d’alumne. Tots els usuaris registrats han de formar part almenys d’un grup. Els grups són tancats i per accedir-hi has de tenir una invitació, o bé conèixer el codi d’accés per formar-hi part.
Les activitats que es poden dur a terme dins Edmodo són eminentment educatives: compartir un text, mostrar un document, compartir imatges, compartir vídeos, es poden crear qüestionaris i enquestes i, a més, es poden corregir i qualificar en línia. Per tant, aquesta xarxa social, pot resultar d’utilitat per a professorat que vol introduir les xarxes socials dins la seva metodologia.
A més, he investigat sobre la xarxa social Tiching. Es tracta d'un sistema web que te per objectius organitzar i difondre tots els continguts digital educatius escolars que existeixen en la red i mantindre en contacte a tota la comunitat educativa.
Per tant, Edmodo i Tiching comparteixen objectius.
Vaig trobar un vídeo interessant a Youtube que m'agradaria compartir amb vosaltres, tot i que està en castellà:
La tasca 2 consistia en escriure tweets sobre les TIC i el seu ús a l'aula a través del hashtag #TILCiTIC.
En el meu cas, he suggerit una pàgina que inclou recursos educatius per treballar les TIC, un blog educatiu, un llibre sobre bones pràctiques TIC de la Conselleria d'Educació així com un article de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquests han sigut:
Les xarxes socials ens donen l'oportunitat de treballar de forma dinàmica amb els nostres alumnes. Per exemple, jo crearia diferents grups a l'aula (depenent del nombre d'alumnes) per a que cadascú d'ells gestionara un grup en Facebook. Aquests ens serviríem per a tractar i difondre un tema qualsevol dels que treballem a l'aula. Per exemple, si estem tractant la geografia espanyola, un grup pot encarregar-se del relleu, un altre dels climes i l'últim dels rius. D'aquesta manera, cada grup buscarà informació que col·locarà en la pàgina i que, finalment, tots podrem gaudir.
Per últim, havíem d'indicar un exemple d'etiquetes que s'ha utilitzat en la red per a classificar els continguts tractats. Per exemple, en aquesta URL: són les següents (faig captura de pantalla per mostrar-les):
Aquesta setmana hem iniciat launitat 2 que s'anomena "La llengua i les TIC", i té com a finalitat conéixer els recursos TIC que ens poden ajudar a utilitzar correctament el català (concretament, el lèxic) i usar-lo en el context tecnològic en el que vivim.
Hem treballat en funció de tres apartats principals, que són:
Recursos a internet relacionats amb el català.
Recursos i regles relacionats amb el que escrivim a internet.
Aplicacions web per a treballar la llengua.
En relació amb el primer apartat, la primera tasca del tema consistia en cercar el significat de tres conceptes relacionats amb la nostra especialitat, en el meu cas, la docència. Per tant, els tres mots que he buscat són: aprenentatge, docent i aula en els següents diccionaris:
Una vegada vaig cercar els termes als diccionaris havíem de fer un breu comentari sobre les semblances i diferències dels significats trobats. Em vaig adonar que les afirmacions que oferia el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) eren molt semblants. Encara que el DIEC inclou exemples així com a la categoria que pertany el concepte, mentre que el primer no.
Aquests dos diccionaris monolingües en català son prescriptius per què tenen com a objectiu incorporar sols aquelles unitats lèxiques que són considerats admesos per la normativa lingüística establerta.
En contrats amb aquests dos, trobem el diccionari català - valencià - balear que es tracta d'un diccionari descriptiu, ja que no sols mostra la definició convinguda, a més, mostra les unitats lèxiques d'una llengua des del punt de vista del seu contingut i de la seua utilització real.
Encara que els tres bàsicament assenyalen la definició de manera pareguda, destacaria el Diccionari català – valencià – balear ja que ens mostra gran quantitat i diversitat d'informació. Trobem que cada mot inclou la definició, la traducció al castellà, la pronúncia fonètica, alguns sinònims, l’etimologia i exemples de frases.
La segona tasca, i continuant amb la recerca de conceptes mitjançant els recursos d'Internet, havíem de cercar un concepte, autor, tema, etc. relacionat amb la nostra especialitat. Jo he buscat Howard Gardner en l'Enciclopèdia Catalana, i he trobat una gran quantitat d'informació relacionada amb la seua vida, així com amb la principal aportació que ha realitzat a l'ensenyament: La teoria de les intel·ligències múltiples.
La tercera tasca, relacionada amb el segon apartat "Recursos i regles relacionats amb el que escrivim a internet" consistia en llegir un article sobre les netiquetes i les principals regles que hem de tenir en compte per escriure de manera correcta a l'hora de comunicar-nos per la xarxa. A més, podíem accedir a una taula amb el significat de diferents emoticons per a conéixer alguns dels símbols gràfics.
La cuarta i última tasca, pertanyent al tercer apartat "Aplicacions web per a treballar la llengua" consistia en crear un núvol de paraules a partir d'una definició del diccionari o de la enciclopèdia. En el meu cas, vaig seleccionar la informació que hem donava "L'enciclopédia catalana" del mot "Necessitats Educatives Especials", i aquest ha sigut el resultat:
Grups cooperatius, educació lenta o aprenentatge per competències són alguns nous conceptes educatius. La idea del mestre que "ensenya" va sent substituïda per la del mestre que ajuda i acompanya els xiquets a aprendre. Es tracta d'un dels capitols del Programa Mestres de TV3, concretament "Com aprenem?"
Reflexió personal:
El currículum és flexible i es pot modificar o inclús ometre certs continguts que el docent crega que no són rellevants, per poder aconseguir les competències bàsiques. Hi ha docents que per comoditat, deixadesa o falta de vocació es cenyixen als llibres de text. Els utilitzen com si del currículum es tractara.
D'altra banda, la majoria dels pares de hui en dia, que provenen de l'escola tradicional, no percebirien molt educatiu el treballar sense llibres de text, no ho veurien molt normal, per dir-ho d'alguna manera. Per tot el que exposa anteriorment, sóc de l'opinió que s'estàn utilitzant els llibres de text com si els seus continguts foren quelcom obligatori que ensenyar, encara que d'altra banda he d'admetre que també tenen els seus avantatges: no es perden fulls, ajuden al professor, són atractius a la vista pel disseny que tenen.... No obstant això, estem fent un ús abusiu d'ells.
En el que a mi em respecta crec que els llibres de text haurien de ser una eina més per al docent; però si volem ser bons professionals de l'educació, hauríem de recolzar-nos en altres recursos o mètodes com el treball cooperatiu, diapositives, bùsquedes en internet, webquests, textos de llibres que resulten interessants per als alumnes per a fer lectures i comentaris de text, etc. Un docent que tinga vocació, que vullga que els seus alumnes tinguen un aprenentatge significatiu, que adquirisquen una competència lingüística, etc. haurien d'utilitzar els llibres de text només com un suport. Però molts són reticents, ja que això suposaria un esforç addicional a l'hora de preparar-se les classes.
En conclusió, podria dir que els llibres de text no són el currículum, haurien de ser un recurs més per al docent, el qual pot aprofitar el millor d'ells, substituir el més tediós (o el que el mestre considere com prescindible) per material més cridaner, canviar algunes classes magistrals dels llibres de text per classes més interactives, més comunicatives, perquè així els alumnes desenvolupen les competències bàsiques i l'hàbit a la lectura, que s'expressen correctament, etc
En la carrera de magisteri vaig cursar algunes assignatures dedicades a l'ús de les TIC en l'aula, però sobretot, he anat aprenent a manejar-les per mi mateix. La veritat es que tinc prou facilitat per fer-les servir. He realitzat presentacions en Power Point durant les exposicions magistrals en la Universitat, he utilitzat la pissarra digital durant el període de pràctiques en el col·legi, així com l'utilització d'una xarxa escolar que permetia el tractament de mini-portátils (un per alumne)
Malgrat així, m'agradaria acudir a diferents cursos de formació per adquirir els coneixements necessaris que em permeten generar nous ambients d'ensenyament més integrals i enriquits amb noves experiències a descobrir, ja que amb les TIC els alumnes poden aprendre i desenvolupar habilitats que altres mitjans o recursos didàctics no poden produir per si sols.
La veritat es que no fa tant de temps que vaig cursar l'educació obligatòria i pareix que hajen passat moltíssims anys si ens fixem en les tecnologies utilizades en ambdues èpoques. Actualment vivim en una societat que està immersa en el desenvolupament tecnològic, on l'avanç de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han canviat la nostra forma de vida, impactant en moltes àrees de coneixement. En l'àrea educativa, les TIC han demostrat que poden ser de gran suport tant per a nosaltres, els docents, com per als estudiants. La implementació de la tecnologia en l'educació pot veure's com una eina de suport perquè l'estudiant tinga més elements per a enriquir el procés d'ensenyament - aprenentatge. Per aquesta raó, les tecnologies de la informació i la comunicació en els diferents nivells i sistemes educatius tenen actualment un impacte significatiu en el desenvolupament de l'aprenentatge dels estudiants i en l'enfortiment de les seues competències per a la vida i el treball.
Les pàgines que sòl visitar estan relacionades amb l'àmbit educatiu per a conéixer les últimes novetats així com diferents recursos i estratègies.
Amb ganes i entusiasme comence l'assignatura "TIC i Dinàmica d'Aula Aplicades al TILC" pertanyent al Curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià de la Universitat D'Alacant.
Estar al dia dels avanços que les tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aporten al món de l'ensenyament pot suposar una tasca difícil, fruit de l'evolució que es du a terme constantment en aquesta indústria.
Amb l'objectiu de donar a conéixer algunes estratègies, eines i aplicacions, inaugure aquest blog personal a mode de "portafulls" en el que, setmanalment, escriuré el que vaig aprenent per a compartir amb els meus companys els coneixements adquirits.
Espere que el blog vos resulte útil i siga del vostre interés. Estic segura que serà una experiència molt significativa per a tots. Ànims i gràcies.
Els smartphones, igual que els ordinadors, ens obrin la porta a un món infinit de coneixement i informació, tant via aplicacions (o “apps”) com via Internet. Ara bé, a diferència dels portàtils, els mòbils són una eina que podem aprofitar més, sobretot a causa de la seva agilitat; són dispositius que portem sempre damunt, que ocupen poc espai a la taula i preparats per ser consultats.
